Les dones addictes pateixen un doble estigma: ser addictes i ser dones
Sobre els addictes recau un estigma social molt negatiu, entès com un atribut, comportament o reputació, que desprestigia socialment. S’associa amb violència, vici, falta de voluntat, delinqüència i despreocupació per les normes socials. L’addicció no discrimina i pot afectar a qualsevol persona independentment del seu gènere, orientació sexual, edat, poder adquisitiu, etc. No obstant això, els diferents components que rodegen l’addicció, ja siguin causes o conseqüències, tenen un problema de gènere molt marcat. A l’estigma natural de la persona addicte, a les dones se’ls suma l'estigma determinat pel rol de gènere que els han inculcat al llarg de la vida. El fet de ser dona està més penalitzat perquè trenquen el seu rol de cuidadores de filles i fills, de persones grans i dependents i de ser les encarregades de les tasques de la llar. Les causes d’aquests estigmes son la manca d’informació, la poca sensibilització social i els mandats de gènere que conscient o inconscientment els han aplicat al llarg de la història.
Segons Projecte Home, hi ha un 80% de dones addictes a Espanya i només hi ha un 15.8% de demanda de tractament per dones.
La societat jutja i condemna a qualsevol persona per ser addicte, però a les dones se les penalitza, jutja i estigmatitza més durament. Això és degut a la societat patriarcal en la què vivim, la qual no ajuda a trencar aquests estigmes femenins. Noelia Linares, directora d’operacions del centre terapèutic pel tractament d’addiccions La Garriga, afirma que “a nivell moral, emocional i social, trobem una diferència marcada entre homes i dones causada per un caràcter sexista que tots tenim, encara que sigui inconscientment”. Segons Noelia, per elles fallar no és una opció per tal de no decebre al seu entorn. Ho enfoca des de l’anomenat Síndrome de la Niña Buena, terme encunyat per la psicoterapeuta estatunidenca Beverly Engel. De manera resumida, tracta de la idea de que “les nenes maduren abans que els nens”: “No és que madurin abans, es que les expectatives depositades en nosaltres segons el nostre gènere condiciona com ens tracten des de petits, i per tant, també les nostres creences i comportaments. Així, és habitual que es consideri normal que els nens siguin bruts o trapelles, mentre que les nenes son educades per ser obedients, tranquil·les i callades, perquè son característiques pròpies d’una “nena bona”. És quan creixen, quan aquestes nenes bones anteposen necessitats i desitjos en els demès abans que els propis.”
Noelia també afirma que només un 12% de les excedències per cuidar dels fills o d’algun altre familiar dependent, son sol·licitades per homes, i les feines a jornada parcial, que faciliten el rol de cuidador, estan ocupats en un 70% per dones. Això, per una banda, respon a que de manera conscient o inconscient, es segueix associant l’atenció als fills i a les tasques de la llar a la dona. Per una altra banda, provoca que es segueixi percebent com a tal. Per aquest motiu, avui dia es segueixen utilitzant expressions com “el meu marit m’ajuda amb els nens” o “el meu marit m’ajuda a casa”. La paraula “ajudar” implica que no es responsabilitat també de l’home. Noelia està convençuda que en realitat volen dir que ambdós membres de la parella comparteixen aquestes responsabilitats. “Però no és el que diuen, diuen “ajudar”, i el llenguatge utilitzat contribueix de forma subliminal a reforçar creences basades en rols de gènere. Elles assumeixen aquest rol, conscient o inconscientment, i per no trencar-lo, no demanen ajuda. De cop, son elles les que necessiten ajuda, les que necessiten ser cuidades i no poden seguir complint el seu rol”.
Segons Projecte Home, organització que treballa per la prevenció, tractament i rehabilitació de les drogodependències, hi ha un 80% de dones addictes a Espanya i només hi ha un 15.8% de demanda de tractament per dones. Les dones s'enfronten a una sanció social que disminueix la seva motivació per a cercar tractament. Les dones també tenen dret a estar malament, i per tant, demanar ajuda.
“Beuen soles i amaguen les ampolles”
Fora de les generalitzacions, l’exemple de l’Ana marca la diferència. Per ella no va ser tard per demanar ajuda. Desprès d’una vida marcada per l’abús de l’alcohol i un maltracte psicològic, als seus 60 anys va ingressar a un centre terapèutic a través del Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA). Desprès d’un any i mig és una persona nova, sense consums. Sempre ha tingut el recolzament de la seva filla Maria i el de la seva família. Tanmateix, a moltes pacients dels Pisos de Violència Masclista i Addiccions (VMAD), on ara ella treballa de voluntària, el doble estigma femení els dificulta l’accés a la rehabilitació i a superar el trastorn. Moltes es refugien a casa seva: “beuen soles i amaguen les ampolles”. Aquest és el doble estigma de les dones, ens diu l’Ana: “D’una banda, se les assenyala per prendre drogues i, per l’altra, se les culpabilitza socialment i familiarment per incomplir els estereotips tradicionals atribuïts al rol femení en una societat encara massa patriarcal: anteposar els interessos d’altres persones als propis, ocupar-se dels fills i la parella, dependència econòmica i emocional, agradar als altres o resistir”. Anteriorment a aquest centre, l’Ana havia intentat superar l’addicció assistint a teràpies psicològiques, psiquiàtriques o a teràpies grupals, però no es sentia còmode i acabava consumint. Trobar un espai segur on les dones addictes puguin rehabilitar-se, és difícil, assegura.
Els professionals que tracten a aquest col·lectiu han constatat que més de la meitat de les dones amb algun tipus de drogodependència, pateixen violència de gènere. És més, una investigació realitzada per E. Arostegi y A. Urbano al País Vasc, [La mujer drogodependiente. Especificidad de género y factores asociados. 2024], amb dones drogodependents, planteja els següents resultats: “A la pregunta de si ha habido abuso o maltrato por parte de alguna o algunas de las parejas (la actual u otras anteriores), el 84 % de las mujeres dice que sí lo ha habido; y en este caso, el 56,8 % lo define como abuso/maltrato psicológico, el 35,1 % como físico y el 5,4% de abuso sexual". Queda palès que les necessitats de les dones en processos de rehabilitació són diferents a les dels homes. No obstant això, no existeixen recursos especialitzats que contemplen aquesta particularitat.
Ha sigut el primer centre de rehabilitació mixt en implementar i mantenir una teràpia de grup exclusiva per dones i impartida per dones.
L'addicció és un trastorn que al igual que moltes condicions mèdiques, s’ha vist afectada per el sexisme. El Nacional Institute on Drug Abuse, afirma que s’emmarcava l’estigma que hi ha cap a les dones addictes en les investigacions, i s’excloïen aquestes perquè es pensava que eren més complexes que els homes des del punt de visa biològic. A més a més, creien que estaven massa ocupades amb la cura dels fills per participar en els estudis. Al igual que l’addicció, altres malalties o investigacions també s’han vist afectades per el masclisme. Els símptomes d’un infart son diferents entre homes i dones. Malgrat això, fins fa poc no es sabia i per tant no es tractava correctament a les dones que l’estaven patint, posant en risc la seva vida. Un altre exemple és el de l’autisme, el qual té un diagnòstic tardà en moltes dones. Per una banda hi ha diferents característiques entre homes i dones autistes, però només s’havien fet estudis en homes. Per altra banda, és degut a que els rols de gènere associats a la dona han propiciat que les dones emmascarin els signes.
Des del centre terapèutic La Garriga es pot apreciar un canvi en aquestes característiques ja que treballen per elles des de un punt de vista femení. Ha sigut el primer centre de rehabilitació mixt en implementar i mantenir una teràpia de grup exclusiva per dones i impartida per dones. Noelia Linares, la directora d’operacions, ens diu que no tracten exclusivament problemàtiques femenines, sinó la malaltia de l’addicció en sí. I ho fan des de la perspectiva de la dona, tractant totes les diferències de símptomes i conseqüències.
El trastorn en si no és de gènere. A Espanya, com a arreu del món, trobem moltes persones, homes i dones, amb problemes d’addiccions. Així es desprèn de l’Enquesta sobre Alcohol i altres drogues a España (EDADES 2022), que ha publicat el Ministeri de Sanitat, i en la qual documenten les drogues amb major prevalença de consum dels últims 12 mesos al nostre país, com podem veure en el següent gràfic: 
Font: OEDA (Observatori espanyol de les drogues i les addiccions) DGPNSD (Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues) (2022)
Expliquem en clau d’expert quines addiccions poden ser químiques o comportamentals i qui les pot patir.
Les químiques es poden dividir segons els efectes de les substàncies en qüestió: depressores, estimulants o al·lucinògenes. Com a depressores trobem les que anul·len l’energia vital i porten a l’aïllament, al tancament en un mateix i són l’alcohol, les benzodiacepines, els opiacis i la ketamina.
L'alcohol afecta tant joves com adults i no hi ha distinció de gènere. Però el segment més habitual és la població d’entre 40 i 60 anys, una edat vulnerable per patir frustracions personals.
Les Benzodiacepines, com el diazepam (valium), lorazepam (orfidal), alprazolam (trankimazin), clorazepato (tranxillium) afecten sobretot els majors de 40 anys, i particularment les dones, que comencen a prendre aquests medicaments que el metge els ha receptat.
Els opiacis com la morfina, el tramadol o la metadona afecten tant homes com dones, però normalment és gent amb un poder adquisitiu notable. El desencadenant sol ser un accident que deriva en algun trauma físic. La Ketamina/ GHB (èxtasis líquid), té consumidors joves que les utilitzen per anar de festa els caps de setmana, per relaxar-se i aïllar-se amb la música, però acaben consumint-la també a casa.
Les estimulants, que el consumidor pren per adquirir més energia i excitació, per estar més despert i actiu, però també acaba aïllat i tancat en el seu propi món; son la cocaïna i les amfetamines. La cocaïna afecta tant joves com adults i no hi ha distinció de gènere. També és habitual en noies que pateixen anorèxia. Les amfetamines afecten sobretot els joves, que les consumeixen en èpoques d’exàmens o també per sortir de nit. Però també dones majors de 40 anys que passen per estats depressius i les comencen a prendre amb recepta mèdica (el famós Prozac). Un altre segment habitual són noies joves amb trastorns anorèxics, que fan servir aquestes substàncies per perdre la gana.
Per últim trobem les al·lucinògenes que son drogues d’evasió, que persegueixen apartar-se totalment de la realitat. Són el cànnabis/marihuana i LSD.
El cànnabis o la marihuana afecten sobretot la gent jove, i és més habitual en nois que en noies. La franja amb més consum se situa entre els 16 i els 18 anys. Hi ha nois que ja fumen des dels 12 anys. Però també hi ha gent gran que cau en aquesta addicció. Els consumidors persegueixen un estat de relaxació i evasió de la realitat.
L’LSD és molt popular entre els joves que surten de festa, perquè és econòmica i provoca una sensació d’eufòria, però també entre un sector de gent més gran que la pren habitualment.
Les addiccions comportamentals son pròpies de persones que pateixen insatisfacció personal i que necessiten buscar altres estímuls per omplir aquest buit. Dintre d’aquest grup, destaquen les següents addiccions: el joc, el sexe, les noves tecnologies i l’esport. El joc afecta bàsicament a homes i dones de mitjana edat, tot i que s’està avançant cada vegada més l’edat. El sexe és més freqüent en homes i l’inici sol estar al voltant dels 20 anys, però es manifesta més sovint en persones d’entre 30 i 40 anys. Les noves tecnologies és una addicció molt pròpia de gent jove, sobretot de nois i noies que tenen inseguretats i se senten molt insatisfets amb el seu entorn. A Internet troben una manera molt fàcil i còmoda d’evadir-se i establir relacions. L’esport afecta tant homes com dones, tot i que és més habitual en homes. La franja d’edat se situa habitualment entre els 20 i els 40 anys.
Podem observar que hi ha molts tipus d’addiccions, i per tant, moltes persones poden caure en la seva dependència física o psicològica excessiva. Les dades parlen per si soles. És un assumpte molt present en l’actualitat, tant per homes com per dones. En l'imaginari col·lectiu l'addicció en la dona està molt invisibilitzada. Això es deu a la pressió social, les expectatives socials i els mandats de gènere que pateixen. En elles està molt més penalitzat i estigmatitzat el consum de substàncies o patir una addicció comportamental. Per aquesta raó, en molts casos triguen més a demanar ajuda i a iniciar el tractament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada