L'addicció no dicrimina
Primers passos per al gran canvi
Ets un pare o una mare amb una filla amb problemes de consum a alguna substància? O a Internet? O al joc?
Ets tu mateix qui té problemes? D'alcohol? De marihuana? De cocaïna? De sucre?
Tens un amic el qual no pot sortir del cercle viciós?
Vols consells en clau d'ajuda, per ells o per a tu mateix? Estàs al lloc adequat.
Dosis de Realitat és un canal d'ajuda i de reflexió; convertint-se en un espai de diàleg entre tots, per ajudar-nos i resoldre dubtes.
Jo soc la Mireia Bonavida, tinc 35 anys i fa 2 anys i mig que vaig prendre la decisió de VIURE i deixar de BEURE. Dos anys i mig de llibertat, de noves sensacions i de la vida que em mereixo. El procés de canvi no va ser fàcil. Els inicis de la rehabilitació van ser durs, i encara que sigui un procés de per vida, a diferents etapes i cicles, val molt la pena. Tant per a mi, com per a la meva família. Ara ells també són lliures.
L'inici del meu canvi, i del canvi de qualsevol, té dos passos primordials:
1- RECONÈOXER EL PROBLEMA
2. DEMANAR AJUDA
Aquests dos passos, es veuen tant llunyans i tant difícils de fer....tal com haver d'anar a la Lluna, fer-se una selfie, i tornar. Per què? Quin problema hi ha en reconeixeu-ho i demanar ajuda?
Sabeu per què és? Per què la societat té por, vergonya i rebuig a parlar-ne i a afrontar el problema. Temen ser jutjats. Temen ser criticats. Temen ser rebutjats.
A mode de reflexió, què creieu que pot marcar un punt d'inflexió per parlar del problema de l'addicció, sense tabús ni estigmes?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada