Falsos Mites de la marihuana que són trampes mortals

El cànnabis ha passat de ser vist com una droga “dolenta” a convertir-se en una substància gairebé simpàtica, tolerada, normalitzada i, fins i tot, valorada com a saludable. 

Entre els joves, fumar porros sovint no és cap gran decisió: és només part de passar-ho bé, de relaxar-se, de fer pinya amb els amics. Si tothom al teu voltant ho fa, fins i tot a casa, amb alguna planta al balcó, com vols que ho vegis com un risc? A sobre, porta l’etiqueta de “natural”, i això li dona un prestigi ecològic que ni el tabac, també vegetal, aconsegueix. Però que una cosa sigui natural no vol dir que sigui inofensiva. El tabac ho és, l’opi també, i ningú dubta que poden fer molt de mal. El cànnabis, igualment, pot alterar el cervell, generar dependència i tenir conseqüències greus, sobretot en adolescents i persones vulnerables.

La imatge suau del porro ha calat tant que fins i tot costa parlar-ne seriosament. Perquè, si és tan relaxant, què pot anar malament? Però la realitat és que sí, pot fer mal. Pot ser additiu. Pot colar-se a la rutina sense avisar i convertir-se en un refugi disfressat de desconnexió. I no cal acabar al fons d’un pou per parlar d’addicció: a vegades n’hi ha prou amb sentir que, sense fumar, no ets tu mateix. Que no pots dormir, que estàs irritable, que tot et costa el doble. Això ja és una senyal. I passa sovint.

També hi ha qui diu que fumar no enganxa, que “es controla”. Però el THC, el principi actiu del cànnabis, té un efecte directe sobre el cervell: et fa sentir bé, relaxat, amb el cap més lleuger. Fins que un dia el teu propi cervell diu: “saps què? si ja m’ho donen de fora, per què fer l’esforç?”. I quan ho deixes, et trobes fet pols: sense gana, sense son, sense energia. Aquesta síndrome d’abstinència no és de pel·lícula, però és ben real. I sí, fa venir ganes de tornar-hi, només per no sentir-te tan malament.

No es tracta de demonitzar el cànnabis, ni de fer por. Es tracta de posar-hi llum. Perquè mentre molta gent pensa que no passa res, que és millor que beure, que “tothom ho fa”, el consum es va colant, silenciós però constant, en la vida de molts joves. I també en la preocupació de moltes famílies que no saben si han d’actuar, si exageren, o si s’ho han d’empassar.

Finalment, tampoc és cert que sigui menys perjudicial que el tabac. El cànnabis conté més substàncies tòxiques, es fuma sovint sense filtre i amb aspiracions més profundes, cosa que en multiplica els riscos, no només per qui fuma, sinó també per qui respira a prop.

Hi ha massa mites al voltant del cànnabis i massa poca conversa honesta. I potser ja toca trencar aquest silenci, no per jutjar, sinó per entendre què hi ha darrere de cada calada. Perquè no sempre és per passar-s’ho bé. I perquè, de vegades, el que sembla inofensiu, acaba pesant molt més del que sembla.

Vosaltres què en penseu? Creieu que són falsos o verdaders?